| Welcome to Reigbord. We hope you enjoy your visit. You're currently viewing our forum as a guest. This means you are limited to certain areas of the board and there are some features you can't use. If you join our community, you'll be able to access member-only sections, and use many member-only features such as customizing your profile, sending personal messages, and voting in polls. Registration is simple, fast, and completely free. Join our community! If you're already a member please log in to your account to access all of our features: |
| Algunes cançons catalanes paganes | |
|---|---|
| Topic Started: Jun 20 2007, 03:00 PM (402 Views) | |
| Tristania | Jun 20 2007, 03:00 PM Post #1 |
|
Administrator
  ![]](http://209.85.122.87/static/1/pip_r.png)
|
Cançó de Beure aigua Es precisa amb un xic de salema abans de beure a galet amb la creença que per la seva virtud el líquid que es beu fa bon profit i no provoca cap indisposició. Encara que pel seu text sembla especial i pròpia sols per beure vi, és usada més generalment quan es beu aigua. Jesús hi bec suc de raïms aigua de cap tot vagi dins (Jesús bebo / agua de cabeza /jugo de racimo/ todo vaya dentro) És molt popilar pel Penedès i per la Conca de l'Anoia. Cançó de la Lluna la lluna, la pruna minyona bonica vestida de dol se'n va pels coixins son pare la crida sa mare li pega sa mare la vol. davant dels fadrins. (La luna, la " ciruela"( la morena) /vestida de duelo / su padre la llama / su madre la quiere / chica bonita / se va por los cojines / su madre le pega / delante de los padrinos) Hi ha variants poc corrents que diuen en el sisé vers. la lluna, la pruna i el Sol mariner son pare la crida sa mare també minyona bonica no sap on anar sa mare li pega que vol festejar (La luna, la "ciruela" morena/ y el sol marinero/ su padre la llama/ su madre tambien/ chica bonita/ no sabe donde ir/ su madre le pega / que quiere festejar) Es creu que el terme "pruna" amb què es qualifica la Lluna és la corrupció de l'adjectiu bruna, o sia, morena, fosca, poc clara, terme avui poc corrent en el llenguatge, i sobretot entre els infants. Això ha fet fàcil la seva confusió amb el nom de la fruita, atesa la semblança dels dos mots. El senyor Joaquim Maria Bartrina, estudiant aquesta cançoneta, sobretot la segona versió, ha cregut veure-hi un sentit mític i creu que la soposada família de la Lluna, el pare i la mare, no són altra cosa que la nit i el dia, als quals se'ls ha donat una forma personal i antropomòrfiques, segons era costum en les cultures més primitives i reculades, que reduïen a formes animades i personals la interpretació i l'explicació del sistema planetari. Venia doncs, a indicar la cançoneta la baralla de l'alba, representada pel pare, i del capvespre, o sia, la mare, que es discuteixen la possessió de la Lluna, cridant-la l'un, volent-la l'altra, dolent-li el primer i pegant-li la segona, El vestit de dol presenta la nuvolada i la visió de la fosca de la nit que acompanya la Lluna. Segons l'escriptor precristià Estrabó, els habitants dels Pirineus retien culte a la Lluna, a la qual dedicaven himnes i cants. La present cantarella estesa pertot arreu del nostre terrer, amb variants diferents, bé podria ésser la supervivència d'un dels himnes precristians dedicats a la Lluna. Observi's que en la majoria de variants se la qualifica de bonica, o sia, que se la veu a través d'uns ulls d'admiració. Les dues versions que hem transcrit i les altres dues que segueixen són recollides a Barcelona. La Lluna, la pruna vestida de dol son pare la crida sa mare la vol. Minyona bonica se'n va amb els fadrins sa mare li pega davant dels veïns. La Lluna, la pruna voltada de Sol, la terra la crida i el cel se la vol L'hem sentida cantar no a mainada sinó a persones grans i ens sembla possiblement un adob de la cantarella popular. A continuació transcrivim les versions de les poblacions següents: Tortosa: La Lluna, la pruna vestida de dol son pare li pega sa mare ja ho vol. Talarn: La lluna, la pruna vestida de dol son pare li pega una tunda i pensja al trèbol. Del Rosell´p en trobem dues: La lluna vesprona vestida de dol son pare la crida sa mare la vol. La lluna, la pruna vestida de dol ta mare te crida te vol donar un ou. Xerta: La lluna, la pruna i el Sol mariner son pare la crida sa mare també. La pobre xiqueta tocava el tambor los àngels anaven a la pofessó. De Tortosa també trobem: La Luneta més ladrina ne fa un cos i una camisa me la talla i me la cus per lo dia de Jesús. Lo Jesuset no la vol perquè té corona d'or Sant Joan en fa cascaquetes ne convida a les mongetes de la Santa Magdalena. Tots los peixos de la mar ballaven la tantan tena menos el més xicotet que ballava boniques. Hi ha una variant que partint del nobè vers diu Els canonges de la Seu de la Seu a Ballirana ballaven la tarantana. Tots els peixos de la mar ne sortiren a ballar menos el més petit que ballava més que tots. L'agafí per la cueta el portí a Tortoseta a Tortoseta al mercat on hi trobí un pobre gat menjant figues i torrat. La Lluna, la pruna vestida de dol son pare la crida sa mare la vol. Canta, canta caragol clavellet poncellet bona galta i xuflet Aquesta és usada amb el doble sentit de cant a la Lluna i de cançó eliminatòria. És pròpia de la mainada de Salt, prop de Girona A Castellar del Vallès canten: La Lluna, la pruna vestida de dol son pare la crida sa mare la vol. La noia petita remenaa els coixins sa mare la renya davant dels fadrins. Des d'un temps ençà hem sentit cantar molt a Barcelona i en altres llocs la següent versió que ens sembla d'aire modern. Amb tot en asseguren que és tal com s'ha cantat sempre a Sant Quintí de Mediona, record de la generació present i per això ens decidim a transcriure-la La Lluna, la pruna vestida de dol son pare la crida sa mare la vol. Alça barret i tomba-li tomba-li llençol. Ni tu, ni tu, ni jo no ens casarem encara ni tu, ni tu, ni jo no ens casarem no na |
 |
 
|
| Tristania | Jun 20 2007, 03:01 PM Post #2 |
|
Administrator
|
Cançó del sol i de la pluja El fenomen poc freqüent de ploure fent sol ha cridat sempre l'atenció de l'home i ha donat lloc a la formació d'extranyes creences, no sols a Catalunya, sinó que en la majoria d'altres poblacions. És creença molt estesa que les bruixes i els bruixots tenen un poder especial damunt de la pluja, ja que en poden produir al seu gust i voluntat, sobretot quan va seguida de pedregada. El seu poder arriba fins al punt de poder-la produir tot i brillar en l'espai el sol. Pel Pirineu es creu que quan fa sol i plou és senyal que el diable pega la seva dona, o que casa una de les seves set-centes filles, i arreu es creu que les bruixes i bruixots són amos del cel perquè poden provocar nuvolades i desencadenen tempesta. Són en bon nombre les cantarelles que la nostra mainada entona posseïda de certa joia en observar el bonic espectacle de la pluja sota els raigs daurats del sol. No fóra pas impossible que la ingènua i avui joiosa cantarella infantil fos la resta d'algun himne de caient mític o màgic, de recular origen encaminat a obtenir el favor de la divinitat menadora de la pluja perquè actués damunt dels mals esperits que tot i lluir el sol feien produir la pluja. La versió barcelonina diu: Plou i fa sol les bruixes se pentinen plou i fa sol les bruixes porten dol. Plou i fa sol les bruixes se pentinen plou i fa sol les bruixes i els bruixots. I de les poblacions seüents hem trobat: A Reus: Plou i fa sol la Verge Maria plou i fa sol La Verge ja ho vol. Al Maresme es canta: Plou i fa sol les bruixes es pentinen Plou i fa sol les bruixes fan un ou A Vallespinosa: Plou i fa sol les bruixes es pentinen plou i fa sol les bruixes de Querol se pentinen pel sol A Xerta: Plou i fa sol carrabina caragol les xiques de Xerta no valen un sou A Figueres: Fa sol i plou les bruixes es pentinen fa sol i plou les bruixes fan un ou A Mallorca: Plou i fa sol les bruixes es pentinen plou i fa sol el diable tupa la dona. A Torreblanca: Plou i fa sol Nostre Senyor és a Burriol plou i fa lluna La Mare de Déu és a Catalunya. A Mora d'Ebre Plou i fa sol les bruixes es pentinen amb un caragol. Sant Pere i Sant Pau porteu-ne les claus per obrir els angelets que es moren de fred. Divina Pastora tocava el tambor i els àngels anaven a la professó. Les pobres mongetes tancades en clau les puces hi entraven pel pany de la clau A Rocafort de Queralt Quan plou i fa sol la gallina fa l'ou A Tortosa Plou i fa sol la lluna i el caragol. A Benifallet: Plou i fa sol l'aigua del caragol. Plou i fa sol la lluna del juliol. I a Manresa: Plou i fa sol les bruixes se'n pentinen plou i fa sol les banyes d'aquest bou. Plou i fa sol les bruixes se'n pentinen plou i fa solles bruixes porten dol. Plou i fa sol les bruixes se'n pentinen plou i fa sol les bruixes porten dol. Mengen pa blanc botifarra i llangonissa mengen pa blanc formatge i enciam. Segons la mainada rossellonesa, quan plou i fa sol és indici que al cel se celebra un bateig en què la Mare de Dèu és la padrina, i així canten en produir-se aquest esdeveniment: Pluja i fa sol la Mare de Déu fa un fillol. |
|
|
|
| Antoni | May 17 2008, 03:00 PM Post #3 |
Member
|
Al País Valencià també cantem totes aquestes cançons a casa i a l'escola!! :lol: |
|
|
|
| « Previous Topic · Música tradicional · Next Topic » |
4:20 AM Nov 25
