Welcome Guest [Log In] [Register]
Welcome to Reigbord. We hope you enjoy your visit.


You're currently viewing our forum as a guest. This means you are limited to certain areas of the board and there are some features you can't use. If you join our community, you'll be able to access member-only sections, and use many member-only features such as customizing your profile, sending personal messages, and voting in polls. Registration is simple, fast, and completely free.


Join our community!


If you're already a member please log in to your account to access all of our features:

Username:   Password:
Add Reply
NANS I GEGANTS; Esperits de la natura
Topic Started: Jan 14 2008, 06:32 PM (1,402 Views)
Antoni
Member Avatar
Member
[ *  * ]
NANS I GEGANTS

La nostra terra catalana és poblada de nombroses històries de nans i de gegants, històries de les que se n'ha fet reflex a la cultura popular en forma de contes, rondalles, cançons i, evidentment, també en les festes populars, on no hi poden faltar representacions de gegants i de nans.

Però l'origen, sentit i simbolisme moltes vegades se'ns escapa.

La mitologia celta, possible origen dels nostres gegants i nans catalans, parla de dues grans famílies llegendàries, els Gegants i els Nans: el que podria semblar una paradoxa, s'uneix en la realitat mítica i històrica: el nan es pot transmutar sempre en gegant i inversament, i els dos estan estretament vinculats al simbolisme del foc subterrani volcànic i dels metalls.

Els Nans i els Gegants, que eren i són encara els símbols educatius per excelència en la nostra literatura popular, han estat, però, tractats de manera pejorativa fins a vincular-los totalment al que s'anomena el folklore de les supersticions, arrabassant-los-hi tota credibilitat i tota funció pedagògica, i ridiculitzant-los fins convertir-los en rialla.

Els Nans: el seu folklore es va desenvolupar principalment en l'Edat Mitjana i per això hom els creu sorgits de la imagineria postcristiana, però el seu orígen és molt anterior. El concepte mític del "nan" s'associa als esperits dels morts, és a dir, als nostres ancestres. Els nans són, doncs, tots els que "tornen" per motius diferents, tots ells relacionats amb el nostre "aprenentatge" en aquesta vida i sempre aportant elements necessaris: són els miralls de les nostres actituds, actes i pensaments, alliberen o emboliquen o en fan mofa, segons el caràcter que els hi és propi, caràcter que és una rèplica del nostre propi caràcter, com a hereus nostres i nosaltres com a hereus seus, com si compartíssim gens, història i vida, són la font de les nostres qualitats i dels nostres defectes.

Sembla que, des del seu 'origen, l'Esperit dels avantpassats cridat a l'auxili pels seus descendents, nosaltres, es transformava en nan o bé en gegant, per tal de suggerir una solució a qualsevol dificultat de la vida, i mitjançant les grans forces de la naturalesa.

En efecte, en el seu origen, els "nans" no són els Elfs "blancs" de la mitologia celta tardana, sinó que són nascuts de la putrefacció del cos de Ymir, l'Hermafrodita primordial que representa la matèria terrestre original i - en aquest sentit - són equivalents als daïmons grecs que són les forces creadores de la naturalesa fins i tot abans de l'aparició de l'home.

De vegades són benèvols i de vegades són malèfics, i s'agrupen en tres classes o funcions: els "bons" que són els Elfs de llum, o Elfs blancs; els neutres, o els que no han assolit encara la seva capacitat d'expansió en la vida i d'expressió de les seves virtuts; i els "dolents" que són els Elfs negres.

Aquest sistema ternari correspon tant a la família mítica dels Déus immortals com a la societat dels humans, i cobreix tots els terrenys: de l'ombra a la llum passant per tots els matisos de gris o de colors.
El nom dels nans és generalment un qualificatiu, simbolitza sovint un caràcter, una qualitat: "Molt savi", "mandrós", "esperit de mort", "temorós", "bromista" ... és doncs un "tipus psicològic" i no de "classe".
El maniqueísme, o polaritat del bé i del mal, del diví i del diabòlic, era desconegut a casa nostra quan la nostra societat matriarcal era poblada de Druides i Bruixes durant l'etapa celta i, abans, indoeuropea. L'home vivia al mig del Cosmos, un Cosmos neutre: tendia cap a la llum o era perjudicial per a la seva comunitat, per a la seva família i per a ell mateix... i llavors calia trobar un balanç, sent aquests dues forces perfectament estables l'una amb l'altra.

Els nans, en la imagineria popular, eren de petita talla i exercien diversos oficis; la gent del país dipositava a l'entrada de les cases els objectes que volien fer adobar, amb el salari que creien exigible, i l'endemà el trobaven al mateix lloc perfectament reparat. El folklore insisteix en el paper domèstic de tot aquest "petit món": els nans llegendaris cuinen, conreen l'hort, atziben el foc, etc ... són personatges plens d'amabilitat i gràcia. Malgrat les valoritzacions negatives que intentà donar-los el cristianisme, romanen en la consciència popular com petites divinitats domèstiques, de vegades malicioses, en efecte, però benèfiques en general.

L'Església, en el seu combat contra "l'antic costum" del Paganisme, va titllar d'intensament diabòlica la cultura dels nostres avantpassats i, desgraciadament, ha modificat de forma persistent els nostres sistemes de valors. Després de l'evangelització, els nans s'han tornat una varietat de follet esbojarrat.

Hi ha hagut un conflicte d'interpretacions, també, amb el Nan de les corts reials medievals, un individu sovint nan per la talla, intel•ligent, observador, burleta, als que es donà el nom de "bufons". Aquest nan o boig era el conseller satíric del rei. Guardià de l'Antiga Cultura, portava la tradicional gorra vermella de tres puntes i cascavells (viva imatge del Boig del tarot, arcà 22 o 0, tot o res, símbol de l'infinit i de la materialització, del no-res i del Tot). Aquest boig era en principi intocable, però també va ser sovint la víctima de les càbales, de les intrigues de Cort i de les manipulacions de poder de l'Església.
En les societats paganes d'Europa, la música, les cançons i el ball estaven íntimament vinculades a l'experiència del Sagrat (el primer grau dels estudis druídics era, precisament, el de Bard). En la societat medieval el bufó era una figura molt important. La imatge que queda avui és la d'un pallasso, però el Bufó era molt més que això: sota la màscara de boig es dissimulava un bard o un home sensat. Ja que el boig és el que s'ha cremat en la flama del Saber Sagrat. És un iniciat als misteris esotèrics. El Boig del Carnaval simbolitza també el ser "despertat". Amb aquest títol, podia informar, afirmar, revelar-ho tot sense temor, dipositari del saber i de tots els secrets. Una figura semblant als "heyoka" en la cultura nativa americana.

Recordem que tot nen nascut diferent (cec, coix, "nan", etc.) era considerat com dipositari potencial de determinats "poders" i era orientat cap a la formació d'Ovate (segon grau dels etudes iniciátics del Druida) amb una educació funcional diferent dels seus camarades: així els nens minusvàlids, però cerebralment normals, trobaven el seu lloc i la seva utilitat en la comunitat.

A Catalunya, els nostres Caps-Grossos no semblen respondre a la representació d'aquests nans dels boscos, o Elfs, sinó més aviat a una representació dels diferents estaments socials (jutges, metges, capellans, batlles...) o sigui gent del poble que balla al voltant dels gegants, que sempre acostumen a representar Reis, Reines, Prínceps i Princeses. És a dir, probablement la representació actual respongui a una herència feudal: el poble balla al voltant dels senyors feudals. No obstant, la diferència marcada entre aquests caps-grossos i els gegants fa pensar que aquests darrers tal vegada representin qualque cosa més.

Seria interessant saber l'origen dels caps-grossos i si te alguna cosa a veure amb els follets i elfs del bosc. Tota vegada, les rondalles i contes populars són plens de referències a aquests darrers, a les dones d'aigua i nimfes, o sigui que seria bastant probable un origen distint que hagués estat modificat - un cop més - per l'església de Roma.

Els Gegants: tenen les qualitats de la seva talla i són símbol de les "forces de la naturalesa" com els Daïmons grecs i una part dels gegants nòrdics. És a dir, tampoc no són ni bons ni dolents, sinó que contribueixen a un equilibri general, encara que són forces eventualment perilloses quan s'enfronten sense reflexió o quan es desencadenen. Simbolitzen, en el fons, el destí.

Però aquesta paraula "gegant" pot haver representat també els "Grans"... per l'Esperit. Aquests són els Savis, els Mags, o bé són els seus genitors...

Els gegants originals, els dels contes, representen potències hostils i potències benèfiques de la Natura... com el Gel, la tempesta, el Fred... però també representen divinitats titàniques, com l'Aigua, la Terra, el Foc o el Vent. Cal diferenciar els Gegants de les Forces naturals, o forces en expressió, de les seves representacions ulteriors com Divinitats, o forces potencials. Cal també no confondre aquestes Potències Gegants amb humanitats de Gegants Terrestres, encara que aquests hagin pogut servir de model per expressar la Força.

Els gegants de les nostres festes populars deuen el seu origen a aquesta paganitat divina, transformada posteriorment en una celebració popular exempta de sentit sacre i dotada, només, de sentit social.

Els mítics Gegants eren, per naturalesa, d'origen marí i vivien a les muntanyes de l'extrem del món després del Gran Diluvi. Els Gegants simbolitzaven les forces primitives brutals d'aquestes regions, tals les tempestes, despreniments i les allaus. Els Gegants són doncs "forces primordials".

Cal observar, però, que els gegants virils representen alguna força negativa o un obstacle que s'ha de vèncer per obtenir un objectiu elevat: en canvi, les gegantes són sovint benèfiques (parlem sempre del sentit simbòlic de les llegendes i contes de gegants). Podem concloure que els gegants virils serien doncs una classe de desafiament existencial oposat per les forces de la naturalesa. Al contrari, les gegantes serien sovint una de les figures de l'ambigua Deessa Mare que "dóna a llum" i que "posa a terra". El seu paper, com a creadores, és evidentment benèfic. O sigui que la raça de gegants era una cultura matriarcal.

Es diu també que els Gegants són els nostres ancestres, igual que es diu dels Nans. Gegants i Nans serien els fundadors de l'home, els avantpassats civilitzadors que són també "Gegants" no només per la talla, sinó per l'Esperit... clars, lluminosos com el cel diürn. Tal era el Vell Mag Alt-Ase, o Atlas.

En tot cas el seu record prospera encara entre nosaltres, el poble Cat-Atlà, que mai no ha oblidat el respecte que cal per les forces de la natura i les seves manifestacions.
Offline Profile Quote Post Goto Top
 
DealsFor.me - The best sales, coupons, and discounts for you
« Previous Topic · Mitologia Catalana · Next Topic »
Add Reply